Els pocs i rars cercadors que, al final de la vida de l’autor, es van deixar guiar per la seva intuïció profunda fins al Missatge Retrobat, s’arribaven a casa de Cattiaux per adquirir un llibre encara inacabat. Van establir amb ell una relació d’amistat profunda i fins i tot van participar en la gestació d’alguns versets.
Cattiaux va mantenir amb aquest grup d’amics apassionats per la seva obra una intensa relació personal; alguns d’ells no vivien a París, cosa que justificà una relació epistolar continuada. Si s’escrivien gairebé diàriament, era per compartir el seu interès pels misteris continguts en els versets del Missatge Retrobat. […]
El lector del Missatge Retrobat trobarà, en les pàgines següents, un Cattiaux entranyable i proper. L’originalitat, la llibertat, la violència també, i a vegades la dolcesa d’aquestes cartes ens revelen una personalitat poc comuna, un home interior, volem dir, madurat durant molt de temps en l’aïllament i la reprovació. L’home interior, de fet, no pertany a aquest món i causa escàndol quan qui el porta esdevé transparent. Els mediocres no anaven a Cattiaux, i Cattiaux no anava a ells.
Aquest solitari no cercava la solitud, però aquesta li fou gairebé imposada per la incomprensió del seu entorn. Ben pocs, en efecte, van sospitar en Cattiaux l’home inestimable, lliure i vivent, encara que «foraster», i aquest foraster filtrava severament els seus amics.
És precisament als seus amics que escrivia aquestes cartes. Hem classificat per temes, sense tenir en compte ni l’ordre cronològic ni els diferents destinataris, un cert nombre de pensaments sobre temes, en aparença, molt diversos. Però, en definitiva, el seu missatge és sempre el mateix: l’Art, la Gran Obra, no poden ser practicats sense puresa interior, sense vida mística, sense oblit d’un mateix, sense ofrena i sense amor.
Han passat trenta anys i s’ha alçat una nova generació. Sens dubte serà més perspicaç que l’anterior. Els precursors de la talla d’un Cattiaux veuen lluny en el futur. És, de fet, el seu destí haver estat incomprès i renegat en vida, però lloat i cercat per les generacions que els han succeït.
Des de la tardor de 1980 fins a l’estiu de 1994, fragments de les cartes de Louis Cattiaux es van publicar de manera ininterrumpuda en forma d’articles a la revista belga «Le Fil d’Ariane», sota el títol «Florilège cattésien», i van ser traduïts a l’espanyol dins la col·lecció «La Puerta». Emmanuel d’Hooghvorst, encarregat de la selecció, escriu sobre aquests fragments: «Hem classificat per temes, sense tenir en compte ni l’ordre cronològic ni els diferents destinataris, un cert nombre de pensaments sobre temes, en aparença, molt diversos. Però, en definitiva, el seu missatge és sempre el mateix: l’Art, la Gran Obra, no poden ser practicats sense puresa interior, sense vida mística, sense oblit d’un mateix, sense ofrena i sense amor».
El gener de 2012, les «Éditions du Miroir d’Isis» van publicar en un volum la totalitat de la correspondència entre Louis Cattiaux i René Guénon.
Al 2013, l’editorial Obelisco, Barcelona, publicà en castellà «La Correspondencia completa de René Guénon y Louis Cattiaux» y al desembre de 2018, la revista «La Puerta» edità la «Correspondencia de Louis Cattiaux con James Chauvet, Gaston Chaissac y Serge Lebbal» en un volum dedicat a la privacitat i divulgació en la tradició hermètica.
El desembre de 2016, les Éditions du Miroir d’Isis van publicar en francès en un volum la mateixa selecció de les cartes adreçades per Louis Cattiaux a James Chauvet, Gaston Chaissac i Serge Lebbal.
