19. Les efusions de l’ànima
Em fa feliç saber que ets permeable a les efusions de l’ànima que ensenyen més que els llibres. És un bon senyal per a tu que hagis fet només l’experimentació del de fora a dins de l’univers nominal que permet ser mestre del Jo, en lloc de l’experimentació del de dins a fora que pot fer que la gota d’aigua s’escapi a l’oceà sense retorn possible. Així, la integració és molt més eficaç que la desintegració i molt menys perillosa. El que és difícil per sobre de tot és tornar a aquest estat el més sovint possible i augmentar-ne la durada, és una floració sempre incerta que cal preparar amb llargs anys de germinació subterrània en les tenebres de la fe. I aquestes mateixes flors han de conduir-nos als fruits del miracle diari, és a dir, a la plenitud de poder i a la total llibertat en Déu.
Ara saps que la solitud divina no té res de trist ni d’abandonament, sinó que uneix totes les solituds en la unió amb l’únic on no pot subsistir ni avorriment ni tristesa, com en la solitud dels homes.
El secret de l’equilibri, del qual sospites molt bé la veritat última, és posseir el propi cos en esperit en lloc de desencarnar-se; és a dir, posseir el cos gloriós que ens pugui acompanyar a les morades del Pare eternament, el cos gloriós de Krist ressuscitat que puja al cel, en lloc de romandre a la tomba com el nostres.
