169. El Missatge Retrobat
T’envio El Missatge Retrobat i espero que sigui del teu gust ; et demano amistosament que vulguis dedicar l’esforç necessari per llegir-lo durant molt de temps per tal de penetrar la superfície de les coses. La columna de l’esquerra correspon més o menys al món sensible i la columna de la dreta n’és l’equivalent en el pla anímic i espiritual.
Déu t’ ajudarà a llegir-lo perquè tens el cor senzill, que és el més gran tresor aquí a baix.
98. El Missatge Retrobat
Estic feliç que siguis amic de l’Alcorà i del Tao-te-King, que marquen tan clarament la unitat de la recerca i l’oposició dels temperaments particulars. Et demano amistosament que facis un esforç constant per apropar l’ensenyament del llibre dels Pares del Taoisme amb el dels Evangelis i descobriràs la identitat metafísica d’aquestes paraules sorprenents. Pel que fa al que està amagat darrere, n’hi haurà prou de llegir el Missatge en la seva totalitat per veure-ho aparèixer. Només et prego que no pensis en mi quan llegeixis aquesta obra, que parla per si sola del que els altres han callat, ja que podries ser enganyat per les aparences i, així, impedir-te d’arribar fins al fons de la cosa mateixa de la qual es parla amb imprudència.
T’has adonat de la feina interior de forçat que exigeix la lectura d’El Missatge Retrobat? És segurament per això que no agrada.
253. A qui està destinat El Missatge Retrobat
Aquí, fa calor i uns dies immutablement bonics, i gairebé no treballo ni prego, ja que estic en repòs. Fins i tot oblido El Missatge Retrobat, que sou una desena els qui el llegiu seriosament en aquest moment. Però quants poden rebre’l a França i al món? Només el Senyor que l’ha inspirat ho sap. Quant a mi, em pregunto per a qui i per què he escrit un llibre així en un temps com aquest; i desitjo oblidar-lo per no haver de donar-ne cap explicació… Enviaré els qui preguntin cap a altres… perquè responguin el que vulguin, ja que estic cansat de parlar a curiosos morts per la paraula que parla per dir alguna cosa, però molt desperts per la paraula que parla per no dir res en absolut.
145. D’on ve El Missatge Retrobat
Vaig demanar […] que es volgués assenyalar […] que El Missatge Retrobat havia estat rebutjat per un mestre teòleg i per un mestre hermètic, cosa que el converteix en un llibre sense pares, ni carn ni peix, i que el dubte segueix essent permès respecte a ell, i que, atès que les autoritats d’aquest món no volen reconèixer-lo, només resta al lector recórrer a l’Esperit Sant per saber d’on ve i cap a on va!
74. El Missatge Retrobat
El rellegeixo en aquest moment; és realment un llibre que no es desgasta i extraordinari pel seu grau de concentració prodigiosa i eloqüent.
Quan et dic això, per descomptat, oblido que sóc el maldestre secretari del Senyor per un breu instant. Ningú no sap què pensar d’aquest llibre, igual com ningú no sap què pensar dels meus quadres hermètics, i només les noves generacions tindran prou curiositat envers ell, fins al punt de prémer-lo com el velló de Gedeó dins la closca (Cf. Jutges 6, 37 i ss.).
150. La inspiració d’El Missatge Retrobat
No busquis en els llibres la inspiració d’El Missatge Retrobat, ja que no és allà on la vaig trobar. Considera més aviat que aquest llibre continua la revelació del Misteri únic i que, en conseqüència, és germà dels altres i no pot contradir-los en aquest fons únic i diví!
204. Els lectors d’El Missatge Retrobat
Has trobat una petita minyona que llegeix El Missatge Retrobat, i jo, aquí, he trobat un petit paleta que fa com ella. Hi ha també un superintel·ligent militant catòlic, però aquest no té temps i ens acusa de fer un fariseisme a l’inrevés, la qual cosa és un gran elogi per a nosaltres després de tot el que el Senyor ha dit dels fariseus, perquè si fem el contrari d’ells, devem fer el que agrada al Senyor. Hem d’esperar l’hostilitat del clergat i dels benpensants instal·lats en una posició tranquil·litzadora i reposant, perquè els proposem un despertar fatigant i una recerca esgotadora.
314. L’hermetisme d’El Missatge Retrobat
Has notat el to diferent dels nous versos, un to que ja es troba a partir del llibre XIII i que esdevé cada cop més íntim amb el Senyor; tanmateix, el fons hermètic roman malgrat tot ja que és ell sol qui compta finalment per al rescat aquí a baix, i puc dir que fins i tot ha esdevingut singularment agosarat. No puc triar el moment d’aquesta inspiració, que es fa per sèries, per així dir-ho, i no puc incorporar a grat meu cap cosa estrangera en cap verset, i per exemple, la teva frase s’ha imposat espontàniament, però no he estat jo qui ha decidit realment. Tot això per explicar-te que em resulta prohibit i impossible incorporar segons la meva fantasia… Tampoc no en puc esborrar ni corregir-ne cap si l’ordre interior no està d’acord amb l’operació. Pensa que volia escriure una obra de poques pàgines! I mira on sóc ara, sense ni tan sols saber si he acabat!…
Si els teus ulls s’obren del tot, seràs infeliç i esdevindràs, com jo, un objecte d’escàndol i de reprovació per a molts.
Arribo al final de la meva etapa d’inspiració i entro en la del fàstic i del calze a beure fins al fang, i això em trasbalsa i em pregunto per què he de suportar això amb l’abandonament dels meus parents i la tristesa i el descoratjament, però sento més enllà de la meva raó que després vindrà l’entrada en la llum i en la pau i el triomf i la joia, i això m’impedeix sols de no enviar-ho tot en orris, llibre i família, per prendre un ofici d’esclau per derisió i desesperació. Com vols que fins i tot miri els mestres de la recerca i com vols que cerqui la llum, i tanmateix, ella germina en algun lloc!
17. La qualitat d’El Missatge Retrobat
És el llibre escrit en el món per als qui volen sortir del món caigut, però és un llibre escrit en l’exili per algú que ha conegut i suportat les mateixes dificultats que qualsevol lector, i això, perquè tothom qui el llegeixi se senti animat en saber que qui l’ha escrit ha patit les mateixes dificultats que ell, és a dir, sense cap suport extraordinari, sense fortuna, sense recomanacions sense baixeses tampoc ni compromisos, amb les càrregues diàries i les inquietuds quotidianes, amb els obstacles renovats i amb la lassitud i la desesperació de tots els homes que lluiten aquí baix. Finalment, un llibre escrit per un veritable germà que ha patit tot allò que pateix el comú del homes. Un igual, fins i tot un inferior, cosa que és, tanmateix reconfortant, perquè així la cosa ja no és inaccessible sinó, per dir-ho d’alguna manera, col·locada a l’abast de la mà del més miserable. Per això és bo i fins i tot excel·lent que se sàpiga que m’enfado, que renego i que em barallo de tant en tant, que si no sóc a la presó és per atzar, com per la majoria de les persones honestes també; que he estat malalt i desesperat, ignorat i rebutjat, etc., com el primer i com l’últim dels homes extraviats aquí baix… i ara arriba el temps en què s’escriurà una altra obra, però de manera totalment diferent, és a dir, com lloança al Déu salvador i com la victòria que salva de tota caiguda, un llibre que serà escrit en la sola llum de vida, exempta de tota tenebra, per als salvats i ja no per a tothom.
Espero que El Missatge Retrobat ajudi alguns humans a suportar la càrrega d’aquesta vida exiliada; així no hauré escrit en va, ni hauré parlat inútilment del meu Senyor. Veig, ai!, clarament, és a dir, massa cruelment, que no he fet res al costat de tot el que queda per fer i com tots els humans exiliats pateixen i desesperen, ja que la mort ens habita, i això és l’únic pecat que fa que res més no pugui arreglar-se aquí baix.
