Molts volen sentir i no saben entendre.
La saviesa és tan rara al Tibet com a París – deia Louis Cattiaux. Tanmateix, però, pot florir a tot arreu sense que ningú se n’adoni. Un home semblant a tants d’altres, però no igual, que vivia a la gran ciutat, ha escrit aquestes pàgines que correspon al lector de jutjar. No són pas per a tothom encara que estiguin destinades a circular enmig dels homes d’avui que, per negligència de la revelació antiga, s’han deixat enfonsar en una ignorància profunda.
Aquells per a qui aquest llibre ha estat escrit ho sabran prou bé en llegir-lo, ja que els és donat, com diu l’autor, de creure l’increïble. Aquests el sabran llegir i entendre; ja que pertanyen a la mateixa família espiritual. Abans de d’anar-se’n d’aquest món, el 16 de juliol de 1953, l’autor els el deixà com un senyal de relligament i una raó d’esperar (cf. MR XXXII, 37 i 38; XXXIII, 35); el dedicà d’una manera especial als pobles negres, dividits encara i com en la infància, cridats, però, a esdevenir poderosos en el món, pel joc d’una providència indiferent a les intencions i als treballs dels homes.
El Missatge Retrobat és d’un accés difícil. Conté, segons l’autor, «una iniciació i una mística estretament unides i presentades en una forma talment concentrada, que exigeix més que la lectura corrent, ja que els mots són superats per la revelació i l’obra es presenta com l’aire líquid que ha adquirit unes altres propietats extraordinàries, invisibles, però, al primer cop d’ull...».
Els versets estan disposats en dues columnes, ja que hi ha dos homes en nosaltres, l’home carnal i l’home espiritual, l’home exterior i l’home interior, com també hi ha les tenebres i la llum, la justícia i l’amor, el pur i l’impur; totes les coses estan disposades de dues en dues. Cada un dels versets comporta diversos sentits en profunditat; la columna de l’esquerra dóna, generalment, els sentits terrenals: moral, filosòfic i ascètic; la columna de la dreta dóna els sentits celestials: cosmogònic, místic i iniciàtic. De vegades, aquests versets són completats per un tercer col.locat al mig de la pàgina, que acorda els altres dos en el sentit alquímic que uneix el cel i la terra respecte al misteri de Déu, de la creació i de l’home; aquest sentit, el més profund, només correspon a Déu de descobrir-lo a l’home piadós. Hom remarcarà també que cada un dels 40 llibres porta un títol doble; per exemple, al llibre I, a l’esquerra: VÉRITÉ NUE. a la dreta: BROT VERD. Els quaranta títols de les columnes de l’esquerra són anagrames els uns dels altres. És ben estrany de poder fer quaranta anagrames per mitjà de nou lletres, sempre les mateixes. El lector entès s’adonarà que no hi ha ni un sol mot d’aquest llibre que no hagi estat posat sense intenció.
El Missatge Retrobat no ens parla sinó d’una sola cosa, en termes sempre diferents; així, el gran nombre de versets no és una dispersió. Els ignorants a la recerca d’una «nova revelació» que volgués afegir o treure alguna cosa a l’antiga, restaran decebuts. No es trobarà aquí sinò un testimoniatge a favor de l’antiga, que ens parla de la caiguda de l’home en aquest baix món, de les conseqüències físiques i morals d’aquesta caiguda i del mitjà de la seva regeneració corporal i espiritual per la via misteriosa que mena a la resurrecció.
Potser escandalitzarem més d’un lector, afirmant que l’Esperit d’Elies, sempre vivent, es manifesta d’edat en edat; que aquests se n’abstinguin, perquè aquí hi ha la pedra d’escàndol. Feliç, però, aquell que, a les pàgines que segueixen, sabrà separar aquest esperit de la seva rude escorça reconeixent la seva autenticitat i nodrint-se’n per a una vida eterna..
La dedicatòria general d’El Missatge Retrobat ens ensenya que és destinat «a la glòria de Déu i per al servei dels homes que llegiran amb els ulls de l’esperit i del cor els signes inscrits en la carn del món». Efectivament, els ulls de la raó carnal o de l’intel·lecte no ens ensenyaran res allí on el llenguatge s’adreça als ulls de l’esperit i del cor. Els primers només ens lliuren l’escorça o l’aparença canviant del món; els segons, ens guien vers l’Essència i la Substància, el seu suport indestructible, i ens fan reconèixer la llum interna que Déu encengué, al començament, en la natura i en el nostre cor.
Es tracta, doncs, d’una obra de meditació que demana ésser llegida, rellegida i estudiada en la simplicitat d’esperit i la puresa de cor. La multiplicitat i l’agitació de l’esperit no ens priven de la possessió del Regne dels Cels, i la impuresa dels nostres cors no ens allunya de la visió de Déu?
El testimoniatge de les Escriptures ens ensenya que la coneixença de la llum divina ha de procedir no pas de l’exterior, sinó de dins; despertada i excitada pel seu Origen lliure, aquesta llum sepultada germina llavors i, esdevenint la «justa mesura» i la deu dels nostres judicis, «després apareix a fora i resplendeix plenament en la unió».
Un sord apreciarà la música segons l’explicació que se li’n pugui fer ja que li manca la facultat que li permetria d’experimentar-la per si mateix. Igualment passa amb els altres sentits. La llum lluu en les tenebres, però, si l’home és privat de l’ús de l’òrgan propi per a copsar aquesta llum interior, aquesta llum és per a ell tenebres fins que no hagi recobrat la mirada de l’esperit i del cor.
Si teniu fe i paciència –escrivia l’autor a propòsit d’El Missatge Retrobat– s’aclarirà per si mateix a poc a poc i tot el que us sembla obscur us serà llavors evident.
Així és com proposem al lector de fer-se personalment una opinió de l’obra presentada i de jutjar si és idèntica o no a l’ensenyament tradicional.
