Aquesta secció té com a objectiu introduir el cercador en l’obra mestra de Louis Cattiaux, «El Missatge Retrobat». Per aquest motiu, hem reunit presentacions i reflexions de diversos autors sobre aquesta obra.
El Missatge Retrobat ha estat escrit per a la glòria de Déu i per al servei dels homes. Està destinat a tots els creients de bona voluntat. En ell s’hi troben una iniciació i una mística estretament unides, que formen l’ensenyament mateix de la religió. No es tracta, doncs, d’una nova revelació d’acord amb la moda del nostre temps, sinó del record de l’antiga tradició continguda en les santes Escriptures. El lector hi descobrirà el misteri de la caiguda de l’home en aquest món, les conseqüències físiques i morals d’aquesta caiguda i el mitjà de la seva regeneració corporal i espiritual mitjançant la via misteriosa que porta a la resurrecció.
«Aquesta és l’edició íntegra del Missatge Retrobat, del qual Louis Cattiaux només havia publicat en vida una petita part, amb pròleg de Lanza del Vasto.
Pintor, poeta, apassionat per l’hermetisme, Louis Cattiaux fou un cercador i un visionari. El seu llibre conté tota la gnosi antiga renovada, però no traïda, expressada en un estil nou i encara inaudit; un llibre exigent i difícil, però capaç d’apassionar els més simples com els més exigents en aquesta matèria, accessible a tothom.
En un segle on la ignorància generalitzada pel que fa la Revelació tradicional només engendra fanatisme o incredulitat, molts ens descriuen, amb ciència i al preu d’una llarga erudició, els trets de l’antiga saviesa estudiada des de l’exterior, però ben pocs, com l’autor d’aquest llibre, ens parlen d’aquesta mateixa saviesa experimentada des de dins. Tanmateix, aquest era el significat que antigament es donava al terme Sapientia. Potser també era això el que encara mancava als homes de la nostra època, savia, instruïda i massa astuta: retrobar l’antic missatge dels segles passats, no en la seva aparença, ni en els seus símbols exteriors, sinó en la seva essència i substància mateixes, assaborides en el silenci d’una vida humil i concentrada.
Aquesta extraordinària concentració del pensament en El Missatge Retrobat, expressada mitjançant sentències sovint molt breus, amaga una força oculta comparable a la dels explosius més potents, o més exactament, a la de les llavors dels nostres arbres més grans. Aquesta potència de concentració no aflora sempre, sinó que resta amagada en el subsol. És un pensament que, en comptes d’expandir-se, es recargola sobre si mateix, per fer-nos germinar a poc a poc a l’aire de les grans experiències de l’aventura divina.
Així és El Missatge Retrobat que no deu la seva inspiració a cap llibre humà, tot i que conté la substància dels més sants entre ells, però una substància que l’autor s’havia primer incorporat, que havia fet seva, com fem nosaltres amb el nostre aliment quotidià. Potser és això el que confereix a aquest llibre un tal aparença de força, de salut i també de santedat. Quin és, més concretament, l’objecte d’aquest llibre? L’autor ens ho diu simplement:
«És un pecador qui parla, un home corrent que busca Déu enmig dels inconvenients del món, amb un ofici miserable, sense encoratjament i sensa ajuda de ningú. A fi que els més empresonats, els més abandonats i els més desposseïts prenguin coratge i no desesperin d’arribar al regne ocult que deslliura de tota tristesa, de tota misèria i de tot mal.» (MR 37 34, 34’).
No podríem afegir res que reveli més càndidament al lector la naturalesa d’aquest missatge fraternal, retrobat per un home del nostre temps i transmès per ell a aquells qui el vulguin rebre.»