Els poemes de Louis Cattiaux es nodreixen d’una inspiració misteriosa, que es manifesta tant en la seva pintura com en els seus escrits. L’artista reflecteix, a través de mil facetes esmaltades, el misteri de l’Home, o el misteri de Déu que necessita l’home per a poder expressar-se.

Què podem percebre en aquests poemes? Una visió inversa a la nostra, una concisió desproveïda de les nostres habituals explicacions, una unitat ignorada per la nostra dispersió, una mesura que manca cruelment en el caos d’aquest món i del nostre univers interior.

El seu amic J. Rousselot escrivia: «Louis Cattiaux, artista inspirat, avança per salts lírics, per troballes immediates. No li cal més temps per escriure els seus poemes. Són com petits haikus en prosa, sentenciosos, tots impregnats d’evidència».