Poemes zen – Cattiaux (trad. Jeanne d’Hooghvorst)
Ell em cridà «Hu!» a l’orella,
i jo vaig sentir el verb diví
ressonant en tota la creació.
L’ENDRET
Algú demanava a un savi
envoltat dels seus deixebles:
«Què és el ZEN?»
I com que ningú no sabia respondre,
l’idiota s’avançà i digué, per sorpresa de tothom:
«El ZEN (1) és el mig del rostre»,
car ell sol havia après a llegir
el món a l’inrevés al cel,
i per tant, també es trobava sol
a veure’l de l’endret sobre la terra.
(1) En francès ZEN és un palíndrom de NEZ (nas).
EL TAO
Acceptant tant la lloança com l’injúria,
avanço lliurement per la via sense mesura,
reunint els contraris en la virtut única.
ELS VASOS COMUNICANTS
Mentre el mestre bastonejava el seu deixeble predilecte,
de sobte aquest reconegué la unitat del gran Ésser
i digué tot rient: «Sobre vós mateix, pobre ximple».
I el savi, apaivagat, li conferí l’ordenació suprema
aixecant simplement el dit de la seva mà dreta.
