Conte sobre l’humilitat – Cattiaux (trad. Jeanne d’Hooghvorst)
Aquell home estrany era l’amic de tots els monjos que el rebien per ordre de llista durant les seves peregrinacions secretes.
Un dia quan era l’hoste d’una gran comunitat, es fixà entre els monjos, amb un abat condecorat amb la Legió d’Honor. S’avançà tot seguit cap a ell, s’agenollà davant seu i demanà als germans presents que fessin el mateix.
Llavors, després d’haver-lo adorat per tres vegades, va parlar així:
«O poderós Senyor!, O generós!, O valent!,
O Sant!, reconeixem gràcies al teu signe,
la teva força, el teu amor, el teu coratge i la teva fe.
Déu sigui lloat per haver-nos donat un mestre com tu.
Ens reconeixem de bon grat com covards
i com idiotes, tots nosaltres que no portem la
Legió d’Honor, i ens humiliem davant teu,
O valerós entre els valents.
Només et demanem que perdonis el nostre no-res,
O heroi!, i acceptis el nostre humil homenatge».
Havent parlat així, es girà cap als monjos estupefactes i continuà:
«Germans, proposo que cadascú faci i ofereixi una medalla al gran mestre virtuós que es digna a viure entre nosaltres. Així sense dubte, augmentarem segur la seva vàlua i la seva glòria. Per part meva, li oferiré una creu negra amb un llaç negre… una creu negra amb un home clavat a sobre… un home blanc per fora i vermell per dins… un home roig coronat d’espines.»
Quan es girà, ja no veié res més que un petit munt de pols immòbil .La recollí amb cura i la portà a la seva cel·la sense dir una paraula.
I plorà sobre les cendres i començà a modelar el fang obtingut en una forma humana, després, bufant-hi a sobre, digué simplement «vés!» i l’abat, nu, fugí espaordit de la cambra d’aquell home estrany, del qual mai ningú no conegué el seuveritable nom.
