« M'han demanat permís per fotografiar casa meva per a un número especial de la revista «Élites Françaises» que descriu els habitatges curiosos d'algunes persones parisenques i provincials. Aquest número ha de sortir al mes de maig i així podreu conèixer una mica la meva intimitat i el meu magnífic gat persa blau Poupinet amb ulls d'or depurat ».
- L. Cattiaux a R. Guénon, abril de 1949
Louis Cattiaux vivia a París, al carrer Casimir-Perier, a l’ombra de l’església Sainte-Clotilde, davant d’un petit parc tranquil i provincial. Posava a les seves targetes de visita: «Louis Cattiaux, poeta, pintor i apotecari». Al seu estudi misteriós a peu de carrer, pintava teles estranyes i magnífiques, verges hieràtiques, envoltades de símbols oblidats.
La seva botigueta, màgicament decorada, semblava encloure tot l’univers. S’hi respirava el perfum d’algun jardí d’Edèn molt interiorment guardat; s’hi tornava sovint, sense saber gaire per què, potser simplement imantat per la calidesa. Doncs una calidesa mai abans coneguda, una calidesa que era ben diferent de la cordialitat ordinària, emanava d’aquest home, i també com el pressentiment d’un immens secret, viu, però gelosament amagat, com el peix filosòfic nedant en aigües profundes.
Els Cattiaux havien transformat la planta baixa d’aquesta antiga botiga en una galeria d’art, que van titular «Gravitations», centre de reunió del grup de pintors i poetes transhilistes. Al fons, hi havia una petita cuina, i a l’esquerra l’espai on es trobava l’artista quan pintava. A la part superior, darrere d’una balustrada, hi havia un altell a manera d’habitació.



El maig de 1949, la revista titulada «Élites françaises» publica en el seu número dedicat al «Confort» un reportatge sobre un model d’habitatge parisenc: el dels Cattiaux on l’habitatge es combina amb l’estudi de pintura i la galeria d’art «Gravitations».

Coberta de la revista– Le confort, 1949
Coberta de la revista– Le confort, 1949

Index de la mateixa revista
Index de la mateixa revista

Élites françaises – pàg. 22
Élites françaises – pàg. 22

Élites françaises – pàg. 23
Élites françaises – pàg. 23

Élites françaises – Una senzilla botiga es converteix en la llar del pintor Louis Cattiaux i la seva dona
Élites françaises – Una senzilla botiga es converteix en la llar del pintor Louis Cattiaux i la seva dona

Élites françaises – Un dormitori encantador situat a l’altell
Élites françaises – Un dormitori encantador situat a l’altell

Élites françaises – La cambra del darrere transformada en cuina
Élites françaises – La cambra del darrere transformada en cuina

Élites françaises – Petit menjador en un racó de cuina
Élites françaises – Petit menjador en un racó de cuina

Carrer Casimir-Perier
Carrer Casimir-Perier

Élites françaises – La botiga ha estat transformada en un taller de pintura, amb els seus espais annexos: al fons, la cuina; al primer pis, l’habitació a l’altell
Élites françaises – La botiga ha estat transformada en un taller de pintura, amb els seus espais annexos: al fons, la cuina; al primer pis, l’habitació a l’altell

Élites françaises – A peu de carrer, el taller només està protegit per un petit cartell: «domicili particular».
Élites françaises – A peu de carrer, el taller només està protegit per un petit cartell: «domicili particular».

Foto muntatge d’Henriette realitzat per Cattiaux
Foto muntatge d’Henriette realitzat per Cattiaux

Louis Cattiaux, l’artista,1938 aprox
Louis Cattiaux, l’artista,1938 aprox

Louis, Henriette i Poupinet
Louis, Henriette i Poupinet
© 2025 All rights reserved | Jean-Christophe Lohest
D’una botiga un artista n’ha fet el seu taller
«El pintor Cattiaux ha establert casa seva en una botiga que dona a la plaça de l’església Sainte-Clotilde: un racó de París essencialment provincial on viu a peu de carrer, i cultiva al costat de la façana, les flors sembrades en caixes de fusta. Amant d’objectes que constitueixen per si mateixos un símbol, des d’estàtues etrusques passant per budes i objectes de tots els cultes, ha aconseguit impregnar casa seva amb una aroma estranya que s’avé a la seva inspiració de pintor atret per l’alquímia» (Élites françaises, maig de 1949).
« GRAVITAR NO ÉS SURREALITZAR
Rebem el comunicat següent: Havent classificat la premsa les seves obres sota l'etiqueta surrealista, els pintors i els escriptors nomenats a continuació precisen que l’objecte i l'esperit de les seves obres, són diferents de les dels surrealistes,i no es poden confondre. «Gravitations» títol manllevat d'un recull poètic del Sr Jules Supervielle situa suficientment l'esperit de les obres d'aquest grup.
Pintors: Jean Lafon, Pierre Ino, Jean Marembert, Louis Cattiaux, Erik Olson, René Paresce.
Escriptors: André Guilliot, Jean Le Louët, Raoul Auclair, Edouars Seurin. »- L. Cattiaux