Raimon Arola explica el context de la «PRESENTACIÓ AL LECTOR del MISSATGE RETROBAT» (1956) d’Emmanuel i Charles d’Hooghvorst
Louis Cattiaux va deixar aquest món el 16 de juliol de 1953. A partir d’aquell moment, la família d’Hooghvorst inicia els tràmits per a la publicació de l’edició completa del Missatge Retrobat, i el llibre apareixal públic el 30 d’abril de 1956 a Denoël, una prestigiosa editorial parisenca.
Emmanuel i Charles d’Hooghvorst s’encarreguen de redactar la presentació, tal com els ho havia demanat l’autor. El text dels dos germans és mesurat i auster; exposant només les idees bàsiques que consideren indispensables per al lector. L’estil és discret i concís, i s’adequa perfectament als versets de Cattiaux. Aquesta presentació s’afegeix, doncs, al pròleg escrit per Lanza del Vasto per a l’edició de 1946.
El text comença amb un epígraf: «Molts volen sentir però no saben entendre», extret del Pimandre de Mercure Trismégiste de François de Foix. Aquest darrer, comte de Candalle i bisbe d’Ayre (1502–1594), va escriure un llarg comentari al Poimandres, atribuït a Hermes Trismegist, que és fruit de la confrontació amb el Nou Testament, i principalment amb les cartes paulines. Aquesta relació és reveladora de l’esperit que anima l’obra de Cattiaux i el pensament dels d’Hooghvorst, i que els vincula directament amb els savis renaixentistes. Aquells genis humanistes que es van entusiasmar amb el retrobament dels textos d’Hermes Trismegist considerant-los com la manifestació d’un únic missatge primordial i universal que anomenaren philosophia perennis, i que els va permetre autenticar la divinitat de Jesucrist.
La primera part de la presentació es basa en una carta de Cattiaux a un antic amic, també pintor. En ella, Cattiaux li explica els diferents nivells de lectura que té la seva obra. Aquest fragment és, doncs, la fidel transcripció d’un comentari del mateix Cattiaux. Tal era el respecte amb què els germans d’Hooghvorst abordaven el llibre del seu amic desaparegut.
La segona part fa referència al caràcter profètic del Missatge Retrobat. És cert que la qüestió és extremadament delicada, però inevitable: qui és capaç de comprendre sense escandalitzar-se que en ple segle XX pugui manifestar-se un «nou» llibre profètic? Els germans d’Hooghvorst assenyalen aquesta possibilitat fermament i amb sutilesa, però no exempta d’una certa tensió. Tanmateix, és una tensió que desborda amb amor i amistat, de manera que pot passar desapercebuda a la primera lectura. En una nota, els autors remeten el lector a un verset del mateix Cattiaux:
«No tenim en nosaltres l’Esperit d’Elies i no som precursor del Senyor ressuscitat en la seva glòria, que ve al món entenebrit per al judici tan temut pels uns i tan esperat pels altres? »
També hi trobem una invitació a consultar un article d’Emmanuel d’Hooghvorst, titulat «El missatge profètic de Louis Cattiaux» on aquest tema és àmpliament desenvolupat. El lector interessat es veia així convidat a descobrir una revista gairebé desconeguda a l’época, on el germà gran dels d’Hooghvorst explica la funció profètica d’Elies.
No ens ha d’estranyar que els autors del pròleg escollissin l’únic verset del Missatge Retrobat en què es menciona el profeta bíblic, ja que Elies sempre prepara el camí per a l’adveniment del Messies triomfant que posarà fi a les tribulacions d’aquest món i sembrarà la llavor del regne de Déu sobre la terra.
La presentació de 1956 s’acaba amb una petició, gairebé una súplica al lector perquè no es deixi portar per prejudicis ni aparences, sinó que a l’hora de jutjar consideri només el text del Missatge Retrobat, sense tenir en compte les implicacions culturals implícites o explícites, per pertorbadores que aquestes puguin ser. Emmanuel i Charles d’Hooghvorst estaven convençuts que, si algú examinava amb atenció el llibre del seu amic, arribaria a la mateixa convicció que ells; és a dir, que Cattiaux actualitzava en el present i en tota la seva dimensió la philosophia perennis o tradició universal. Amb discreció, però també amb insistència i audàcia, els d’Hooghvorst demanen una oportunitat perquè cadascú jutgi per si mateix el contingut de l’obra que li presenten. Per això escriuen: «Es tracta, doncs, d’una obra de meditació que requereix ser llegida, rellegida i estudiada»; segurament pensen en la sentència hermètica que apareix al Mutus Liber i que resumeix el procés de l’obra alquímica: «ora, lege, lege, lege, relege, labora et inv-nies » «Prega, llegeix, llegeix, llegeix, rellegeix, treballa i trobaràs». Acaben glossant una frase de la primera carta que Cattiaux va escriure a Charles d’Hooghvorst: «Si tens fe i paciència, s’anirà aclarint a poc a poc per si mateix, i tot allò que et semblava fosc esdevindrà llavors evident».
Aquest text va ser escrit a començaments de 1956. Els germans d’Hooghvorst no tornarien a escriure sobre El Missatge Retrobat fins a l’any 1978, quan es va reeditar el llibre.
