El pintor Gaston Chaissac (1910-1964) va tenir una vida més aviat solitària. Això, paradoxalment, no li va impedir correspondre amb un nombre incalculable de persones. Durant més de vint anys, escrivia una mitjana de quatre a cinc cartes diàries, adreçades a més de cent setanta corresponsals identificats (més d’altres no catalogats), entre els quals una trentena de «col·legues en pintura». Entre ells, hi havia Louis Cattiaux, amb qui va intercanviar nombroses cartes entre 1946 i 1953. En vida, experimentà diverses etapes de renom internacional, especialment a Alemanya, Itàlia i els Estats Units. La seva darrera exposició a París tingué lloc al Jeu de Paume l’any 2000, mentre que una retrospectiva es presentà a Grenoble el 2009. L’essencial de la seva obra es troba actualment exposat al Museu de l’Abadia de Sainte-Croix als Sables d’Olonne, a la Vendée.
Procedent d’una família molt humil i de salut força feble, Gaston Chaissac no tingué una vida fàcil. Sense cap mena de titulació acadèmica i havent començat la seva trajectòria com a modest sabater, adquirí des de molt jove la passió per la pintura, que practicà tota la vida com a autodidacte – igual que Cattiaux – i allunyat dels camins convencionals.
Visqué principalment a París i a la Vendée, on la seva esposa exercia de mestra, fet que li va permetre dedicar-se plenament al seu art. D’ell mateix digué un dia: «sóc capaç de fer coses que no tothom pot fer, per tant, em resulta difícil fer allò que tothom pot fer».
L’any 1942, tingué l’oportunitat d’estiuejar a Saint-Rémy-de-Provence i de treballar a l’estudi d’Albert Gleizes, qui l’hi havia convidat. A París, exposà en diverses galeries i salons, entre ells el Salon des Indépendants el 1944, igual que Cattiaux. Al llarg dels anys quaranta, conegué diversos grans pintors i escriptors del seu temps, com Jean Cocteau, André Lhote, Raymond Queneau, Jean Paulhan, Jean Dubuffet, André Breton i Aimé Maeght…
Com Cattiaux, Gaston Chaissac rebutjava radicalment el joc del parisianisme pictòric, tal com rebutjava també les convencions acadèmiques en matèria de creació artística. Cattiaux, per la seva banda, desenvolupà les seves pròpies concepcions en un tractat avui publicat amb el títol «Física i metafísica de la pintura».
Chaissac s’interessava també, a la seva manera, per la espiritualitat i l’hermetisme, que són, a més, els fonaments del «Missatge Retrobat» de Louis Cattiaux i les principals fonts d’inspiració de la seva obra pictòrica.
Estèticament, Chaissac reivindicava l’art de la ruptura, un cert «art brut», un art rural i rústic, deslligat de la tradició i que emprava tota mena de suports: paper, pissarra, xapa ondulada, vímet, soques d’arbre… La seva carrera conegué una alternança de períodes fecunds i d’altres de més obscurs. El 1951 publicà un recull de poemes titulat «Hippobosque au bocage». Entre 1958 i 1960, col·laborà regularment amb la Nouvelle Revue Française de Jean Paulhan.
Morí el 1964, consumit per l’ansietat i les dificultats materials, una dècada després de Cattiaux.
