Louis Cattiaux (1904-1953) mantingué correspondència amb James Chauvet (1885-1955).
Qui era James Chauvet? Deixem la paraula al molt enyorat Robert Amadou (1924-2006): «Esoterista discret, però distingit (més inclinat a l’especulació que a la praxi, malgrat haver gaudit d’una experiència mística meravellosa), actiu amb una sinceritat perfecta, James Chauvet acabà com a viticultor al Castel de Camblanes, més esoterista que mai. (…) Escrigué textos iniciàtics de manera confidencial. Col·laborà amb Le Goéland, on coincidia, entre altres, amb Louis Cattiaux. (…) Théophile Briant sol·licità la seva doble col·laboració per a compondre, conjuntament, un «Homenatge a René Guénon» en el seu periòdic. Fou també James Chauvet qui, en fer arribar «El Missatge Retrobat» a Guénon, provocà una ressenya excepcionalment favorable d’aquest i el va posar en contacte per carta amb l’autor que hauria desitjat un prefaci per a la futura edició del MR».
Robert Amadou continua: «Però James Chauvet és l’home d’un llibre, i d’un sol: «La Queste du Saint Graal», un assaig de dialèctica major». Participà en un intent de reconstrucció d’un Orde del Sant Greal juntament amb tres amics metges, Octave Béliard, Léo Gaubert i Auguste-Édouard Chauvet. El projecte no reeixí.»
Des del 1921, James Chauvet evoca «l’Orde» del Sant Greal que vol «promoure la veritat crística», que el Sant Greal simbolitza plenament, «un tresor que hem de guardar gelosament». «L’objectiu del nostre orde és la custòdia del Sant Greal: el coneixement intel·lectual i místic de les veritats que hi són contingudes». «L’aspecte exterior inclou irradiar cap enfora les veritats crístiques, mitjançant l’exemple, les manifestacions artístiques, la literatura, la música, etc., i mitjançant les obres socials. L’objectiu de l’orde és ben pràctic: crear elements cristians actius que no temin portar la Llum del Verb a tots els àmbits.» En el context de l’esoterisme cristià, la idea era crear «cavallers de Crist». Però aquest orde no va arribar a veure la llum…
Més tard, als anys trenta, Chauvet concep a Bordeus una «Societat» del Greal, «Centre d’Estudis Tradicionals». En notar la decadència intel·lectual de l’època, aquesta «Societat» es constitueix amb la finalitat d’estudiar les Tradicions, en particular la cristiana.
«Mitjançant aquest camí, espera reposicionar la intel·ligència en les seves línies universals i reconnectar-la amb la seva font viva, la Tradició Primordial. La nostra crida s’adreça als esperits avisats, de bona voluntat, desitjosos de recuperar els valors espirituals abandonats, a l’elit capaç d’actuar segons les lleis profundes de l’ésser. Els membres es caracteritzen per l’esperit de treball i per la realització d’una vida intel·lectual profunda».
En l’entorn de James Chauvet es troba el poeta i esoterista Milosz: es veuen a Bordeus i a París. També hi figuren Louis Charbonneau-Lassay, René Guénon, Probst-Biraben, Saint-Yves d’Alveydre, el grup «l’Estoile Internelle» i revistes com «Regnabit» o «Le Voile d’Isis».
Després d’anys d’intercanvi epistolar, Louis Cattiaux admetrà que va tenir molta paciència amb el seu interlocutor per exposar-li i explicar-li certes nocions doctrinals. No sentint-se prou comprès o seguit, acabà per exasperar-se i sembla que posà fi a la correspondència, suggerint que Emmanuel d’Hooghvorst continués el diàleg…
Per a la seva obra El Missatge Retrobat, Louis Cattiaux havia escrit un vers sobre James Chauvet que finalment no fou inclòs: «James el viticultor té el cap dur, però la seva intenció és pura. El Senyor no li obrirà una mica el cervell perquè sigui regat amb l’Esperit Sant? «Ell etiqueta el vent i oblida la terra».»
