Arran de la publicació de la ressenya sobre El Missatge Retrobat de Louis Cattiaux, redactada per René Guénon a la revista francesa «Études Traditionnelles» el 1948, Emmanuel d’Hooghvorst (Bousval, 1914 – 1999), el germà gran d’una família de sis, i el seu germà Charles (Bousval, 1924 – Barcelona, 2004), el més jove, van entrar en contacte amb Louis Cattiaux. Molt ràpidament, van teixir uns lligams d’amistat que esdevingueren molt exclusius.
La seva relació amb Louis Cattiaux fou de curta durada però d’una intensitat excepcional; les cartes viatjaven gairebé diàriament entre París i Bousval i viceversa. Els seus intercanvis es van prolongar durant poc més de quatre anys, fins que el pintor i poeta abandonà sobtadament aquest món el juliol de 1953.
Se’n anà, però sense abandonar els seus nous amics: els confià el seu Missatge Retrobat, on es condensava el seu saber desbordant. Filosòficament molt units l’un a l’altra, compartien la mateixa recerca del joiell, seguint el camí traçat pel seu amic.
A la primavera de 1956, la primera edició completa del Missatge Retrobat va veure la llum sota els seus auspicis. L’obra fou presentada per Emmanuel i Charles tal com Cattiaux ho havia desitjat.
Aquesta trobada amb ell havia canviat les seves vides, i després de la seva desaparició, els dos germans no van escatimar esforços per explicar i difondre, en el món francòfon i hispanòfon, l’ensenyament contingut al Missatge Retrobat, aquesta obra extraordinària de l’hermetisme occidental.
Són autors de diversos llibres, conferències i articles destinats a testimoniar «allò que havien vist i sentit», perquè l’herència de Cattiaux no restés sepultada en la indiferència i l’oblit.