68. El quest del secret
És malgrat tot, un gran avantatge no haver d’anar desesperadament darrera la pròpia vida quan busques la pura vida celestial, i pots estar agraït de trobar-te en bona posició pel que fa a això.
Si tota la resta et sembla buit i t’avorreix, és perquè estàs preparat per anar on cal anar, és a dir, al Regne de Déu, perquè tot el demés «se’t donarà per afegit». Mentrestant de trobar el Regne, pots ben bé morir de misèria aquí baix, al mig de la indiferència dels intel·ligents, que només encoratgen les recerques vanes, és a dir, raonables com la bomba atòmica, per exemple, o la literatura pornogràfica, o la que està emasculada, en fi, tot tipus d’escorces mortes! Com pot esperar el món beneficiar-se del coneixement dels fills de Déu mentre es giri cap als fills del diable i cap a les seves obres sorprenents però mortes, que només engendren la mort?
De vegades em pregunto com no he acabat boig d’angoixa i de tristor en aquesta recerca insensata; he necessitat unes capacitats físiques i una fortalesa moral realment únics per resistir i no ser volatilitzat d’una banda o una altra. I no parlo del drama de les dificultats inèdites de la vida material en aquest món enfosquit i ferotge que n’hauria estat prou per desmuntar homes forts. Això ha estat, a més, com tretze ous per dotzena, com un regal afectuós del Altíssim a algú que estima molt!
Em sembla prou estrany que et sorprenguis d’estar en l’obscuritat quan tot just comences el teu quest i que tots els humans (a part d’una o dues excepcions desconegudes) són encara més entenebrits. Com podries apreciar alguna cosa donada sense esforç ni recerca? No saps que Déu ha posat a prova llargament els seus elegits? Els ha provat fins al límit de la seva força i paciència, fins als límits de la desesperació? Saps que alguns pocs preferits han obtingut la coneixença última i possessiva entre els grans sants de tots els temps? Saps que aquells que només han beneficiat d’aquesta coneixença sense posseir-la han esperat tant de temps i han patit mil rebutjos? Només cal que preguis. Déu no és ni sord ni imbècil, però és exigent, prudent i lent. El repte és tan fantàstic i insensat que, si en tinguéssim plena consciència, potser no gosaríem demanar-la, com fan aquells que no poden creure-hi per la seva enormitat i inversemblança. Cal necessàriament impregnar-se de les paraules dels mestres abans que aquest jeroglífic comenci a desxifrar-se al teu cervell.
L’Església actua amb saviesa en prohibir el quest del secret de l’Univers als seus fidels. És massa perillós, massa esgotador, massa terrible, i si Déu mateix no t’hi empeny de manera irresistible, i si no t’inspira directament, no val la pena d’aventurar-se en el laberint on la follia ens esguarda i ens devora 99 vegades de cada 100.
Deixa que el germen senyorial actuï en tu tranquil·lament, això és tot. El secret és dins teu, i els llibres sants autèntics no són més que miralls molt imperfectes en els quals pots reconèixer-lo pregant follament. I si us plau, creu-me, ni l’erudició ni la ciència ni tan sols la intel·ligència no poden fer-hi res si el Senyor no et xiuxiueja la cosa a l’orella.
És massa fàcil, i això és el que rebutja als cercadors, acostumats a les grans dificultats, a les grans subtileses, a les enormes feines, que no poden creure, en la seva orgullosa follia que Déu ho dona gratuïtament als seus fills reposats i atents.
Entens el que vol dir «sense malícia»? Sense escorça!
En el nostra quest del Senyor, no ens hem de deixar escandalitzar per res ni per ningú, a risc de perdre’ns la revelació tantes vegades com ens tapem els ulls i ens tapem les orelles.
Benaurats aquells que hauran cregut i no hauran vist, ja que veuran i tastaran més que ningú.
