71. Ioga i hermetisme
Sembles molt atret pels exercicis de ioga i per la meditació, i em pregunto si aquesta no és la teva veritable via. En R. s’ha mantingut en la pregària, però mai no ha pogut abordar l’hermetisme experimental i físic, ni tan sols llegir els hermetistes. T’estàs equivocant pel que fa a les intencions dels veritables fills d’Hermes sobre la respiració i altres exercicis de ioga, ja que ells no en tenien cap necessitat per disposar de molt més, i aquests grans ioguis no són més que aprenents al costat dels sants posseïdors de la pedra filosofal.
Pel que fa a la respiració, tot el secret consisteix a alentir-la fins al ritme del son i després a suspendre-la, per tal de suspendre al mateix temps els estímuls mentals i arribar així a la santa idiotesa de què t’he parlat, però també s’hi pot arribar per altres camins, i de tota manera, això no és més que una etapa en el quest del Perfecte.
Si el ioga et proporciona satisfacció, cal perseverar, però no és més que un mitjà i res més. La postura anomenada perfecta n’es prou per tot, és a dir, per a la meditació, la pregària, la lloança i el silenci.
El ioga és irrellevant per a l’hermetisme, i molts ioguis moren de malalties molt comunes i continuen ignorant el principi i la fi de totes les coses.
El ioga utilitza la prima matèria en estat gasós no especificat, mentre que els adeptes la posseeixen en estat condensat corporal, que comporta una potència cent mil vegades més gran. No t’obsessionis amb les respiracions, perquè la vida és simple en si mateixa, i respirar constantment de manera forçada és una feina encara més esgotadora que el stakhanovisme.
