Fill d’un emigrant algerià, Serge Lebbal va ser, en certa manera, el fill que Louis Cattiaux mai no va tenir. Serge va descobrir la primera edició del Missatge Retrobat en una biblioteca. Pràcticament ignorant, buscava instruir-se… Així que es va presentar a casa de l’autor.
Gran coneixedor de l’ànima humana, Louis Cattiaux va percebre ràpidament que l’anima d’aquest jove encara era verge de tota idea preconcebuda i que estava habitada per un foc interior. Tenia set de coneixement. Després de posar-lo a prova, Cattiaux el va prendre sota la seva protecció. Li va ensenyar a llegir i escriure correctament, li va recomanar llibres, li va inculcar l’atenció per l’edició i per l’autor, i el va enviar a les llibreries de vell a cercar antics tractats d’alquímia. Serge es va convertir en un expert a l’hora de trobar obres rares. Li agradava presentar-se com el llibreter del Rei Sol. Com que no tenia formació religiosa, Louis Cattiaux li va recomanar que escollís una religió: la musulmana, del seu país d’origen, o la cristiana, del seu país d’acollida. Va optar pel cristianisme i es va batejar.
A l’entorn de Serge Lebbal, la vida no sempre era fàcil. Vivia de petits treballs. La seva mare era «fabricant d’àngels» i es feia dir Madame Chimka; a la seva targeta de visita s’hi podia llegir «vident i ocultista d’Orient». Com que Serge no es guanyava la vida, els seus familiars van intentar empènyer-lo a fer feines manuals petites, però, com que era asmàtic, s’ofegava ràpidament.
El jove visitava sovint Cattiaux al seu taller-botiga, al carrer Casimir Périer. El dilluns era el seu dia de visita. S’asseia, observava el pintor treballar, feia preguntes al seu mestre i amic, i es meravellava davant les majestuoses verges que sorgien sota la carícia dels seus pinzells. Henriette Cattiaux apreciava aquell jove ingenu i l’acollia sempre amb amabilitat.
Un dia, per una feliç coincidència, Serge Lebbal va conèixer Charles d’Hooghvorst en una llibreria de París. Com que tots dos buscaven el mateix tipus de llibres, van anar a prendre un cafè per parlar. Així, de mica en mica, el jove algerià es va fer amic dels germans d’Hooghvorst i de tota aquella família belga que també freqüentava Cattiaux. Aleshores va fer estades curtes a Bèlgica amb els uns i a Catalunya amb els altres, al camp, per recuperar la salut. Mantenia correspondència assídua amb tots.
Alguns anys després de la mort de Louis Cattiaux, la seva precària salut va acabar amb ell. Una crisi d’asma va posar fi a la seva tenaç dedicació a l’estudi de les Escriptures. Només tenia vint-i-quatre anys, però ja posseïa una ànima molt bella.
