«El Missatge Retrobat» per Louis de Gonzague Frick, 15 de juny de 1956
in l’Écho de Savoie (trad. Jeanne d’Hooghvorst)
Louis Cattiaux, primer pintor, després escriptor que morí el juliol de 1953, va compondre una obra força extensa, la va perdre, i després la va retrobar (no sabem com) i li va conferir definitivament el títol esmentat. Una primera edició va ser publicada durant la vida de l’autor (parcial), i avui l’editorial Denoël la publica en la seva totalitat amb una presentació destacable dels senyors Emmanuel i Charles d’Hooghvorst.
Aquest llibre, que pertany a la més pura mística, conté un pròleg de Lanza del Vasto, que també és un dels nostres escriptors místics més notables. Aquest últim no només es va limitat a publicar diversos volums, sinó que va formar una mena d’escola on impartía conferències. Els deixebles no van ser molt nombrosos. Però això no treu res de la importància del moviment que havia principalment projectat.
Pel que fa a Louis Cattiaux, va obrir una galeria de pintures amb alguns amics que compartien les mateixes preocupacions pictòriques. Pocs escriptors del seu voltant es van interessar com Louis Cattiaux per les qüestions d’exegesi religiosa, i la seva obra (gran format) conté unes 400 pàgines.
Aquesta obra ha estat composta en forma de versets, i és evident que així era com calia presentar-la als ulls del lector. Louis Cattiaux va estudiar l’hermenèutica amb un zel poc comú, profundament immers en la recerca de Déu, del misteri del qual intenta aixecar el vel, com fa alguns segles abans s’aixecava el de la deessa Mirionime.
Afegirem que va ser un dels cercadors de la zènia o pedra filosofal.
La curiositat d’aquest esperit anagogic era intensa, i va enginyar-se en la recerca de problemes, descuidada per la majoria d’homes que prefereixen llegir les novel·les mediocres de la senyoreta Françoise Sagan, sobre la qual encara no ha baixat el geni (o coloma paràclitica!), o escoltar la senyora Edith Piaf, les cançons de la qual no podrien ser classificades entre les set meravelles del món. Sempre que les ovelles tribals acudeixen a escoltar-la, però això no hauria de ser suficient en una època en què gairebé no es demana res a ningú.
Citeu-me algú que no esdevindria cèlebre si algun clan s’apoderés d’ell i el llançés com un petit vaixell sobre les ones infantils de les Tuileries o del Palais-Royal, domini que en Jean Cocteau ha tornat extraordinari amb tot el que hi ha aconseguit en molts aspectes. I en Jean Cocteau triomfa en quant posa la mà en algun lloc, ja que és un artista de rara excepció.
Que els amants dels llibres amb caràcter sagrat adquireixin sense demora «El Missatge Retrobat»; així perfeccionaran la seva educació en el regne diví i fins i tot tindran la sensació d’accedir-hi pel miracle de Louis Cattiaux, que coneix el seu públic en els grans llocs on es pensa, on s’esdevé una persona altament civilitzada, cosa que ens sembla adequada en una època tan barbara com és la nostra.
Els germans d’Hooghvorst, en llur breu presentación conviden als moralistes — més o menys realitzats— a endinsar-se en aquest llibre que tindrà, com a mínim, el mèrit d’instruir «els incomplets» i d’establir de manera agradable alguns en la natura spinozista i altres en altres llocs, ja que els filòsofs continuen la discussió començada fa dos mil anys. Creiem haver dit prou per què aquest llibre trobi a Lió, a Savoia, la clientela respectable que es mereix.
