«El Missatge Retrobat és un llibre singular» de Jean Rousselot, 9 d’agost de 1956
in Les Nouvelles Littéraires (trad. Jeanne d’Hooghvorst)
«El Missatge Retrobat» de Louis Cattiaux és un llibre singular que cal classificar en la mateixa prestatgeria (sic).
En aquestes mateixes columnes sovint he parlat de Cattiaux, que per la seva banda ha col·laborat diverses vegades a L’Echo d’Oran amb articles sobre la situació de l’artista en la societat moderna, sobre la física i la metafísica de la pintura, etc…
Fa gairebé tres anys, una malaltia estranya i fulgurant, es va endur Louis Cattiaux, pintor, poeta, ocultista, un home curiós, totalment fora de lloc en el nostre temps, que ell contemplava amb una mena de compassió divertida.
Oposant la saviesa a la ciència, la meditació al treball, el secret a la vulgarització, la simplicitat d’esperit a la especulació, Cattiaux només concebia la veritat com xifrada, el progrés com interior, la revelació com universal i permanent.
Una primera versió del seu Missatge Retrobat havia estat publicat durant la seva vida; però el va anar ampliant considerablement amb noves reflexions, noves sentències, de manera que aquesta edició pòstuma pot ésser considerada com la suma de tota una vida dedicada a una ascesi i a una síntesi de caràcter iniciàtic.
El Missatge Retrobat està dividit en quaranta llibres, cadascun disposat en dues columnes, que contenen una doble successió de versets que, d’una columna a l’altra, es reflecteixen, es responen i es complementen; els de l’esquerra són l’expressió destinada a l’home «carnal», d’un pensament que els de la dreta reserven a l’home «espiritual», l’únic capaç d’entendre’l en una redacció simbòlica, fins i tot hermètica. És, com a mínim, estrany que les combinacions anagràmiques de dues paraules simples: «Una veritat» hagin estat suficients per proporcionar els títols de quaranta sèries de versets «carnals» que constitueixen la meitat «esquerra» de l’obra.
Sobre l’esperit mateix del Missatge Retrobat, del qual cada frase té la força d’una inscripció d’un pensament d’Heràclit o d’un vers de Nerval, Lanza del Vasto, escriu el prefaci d’aquest llibre alhora difícil i lluminós, i conclou amb les següents frases boniques, prudents i apassionades alhora:
«No sé ni puc dir si la substància dels textos antics s’oculta en aquestes pàgines. Com és, però, que hom n’hi retroba el perfum?
En quin ou i en quin alambí, Cattiaux, amic meu, has destil·lat aquesta essència subtil que s’anomena el Perfum?
D’on ve aquesta poesia que porta el nom de Perfum de Veritat? »
