«Malhaurat l'home d'un pobre desig, perquè aquest desig es realitzarà. Res no és el que es creu, res no serà el que s'espera.»
Aquesta obra està voluntàriament limitada a l’essencial del que un artista pintor ha de conèixer sobre la tècnica i la inspiració del seu art.
L’estètica, que depèn de la cultura de l’artista i del medi social que l’envolta, no és objecte aquí de cap joc gratuït d’anàlisi.
Reservem als únics crítics qualificats la tasca de comentar l’obra que emergeix de les tenebres de l’ésser amagat.
Aquest llibre està destinat a encoratjar a produir la seva obra aquells que posseeixen el do innat, i està fet per il·luminar aquells que s’entesten a creure que es pot penetrar en l’Art amb astúcia, amb força o amb mediocritat.
Els cridats hauran de suportar per amor al seu Déu, la pobresa, la solitud, sense cercar altra consolació que el seu art, per tal de posar a prova la seva vocació i conservar-se sencers fins al dia incert del triomf electiu.
Fins i tot quan l’experiència pren l’aparença d’una exterminació, com és el cas en certes períodes crítics de les nostres societats actuals, l’artista ha de sobreviure a totes les temptacions del món, ja sigui que procedeixin de l’abandonament o de la glòria, de la misèria o de l’opulència; i per això, només té un mitjà: «l’oblid de si mateix» en l’amor desinteressat pel seu art.
Per a l’artista, l’experiència de la vida encarnada és particularment inquietant, però és aquesta humiliació aparent la que el manté despert al mig mateix de la mort del món que l’envolta; i no hi ha cap altra sortida a la seva revolta que l’acceptació i l’abandonament al flux de la vida sensible que l’arrossega i que el submergeix.
Quan hagi renunciat a tot, ho posseirà tot. Aquesta és la llei oculta i savia que només lliura el món a aquell que ja no pot ser la víctima d’aquesta sorprenent possessió.
«Només parlava per enriquir els homes»
Llibre desconegut
