« Hem tingut el plaer de visitar l’exposició «Berthe Weill, galeriste d’avant-garde» al «Musée de l’Orangerie» de París, i és absolutament magnífica. La recomanem vivament a tots els amants de la pintura de començaments del segle XX. La expo concedeix un lloc destacat a l’obra de Cattiaux titulada «La Verge atenta o La Verge de l’estrella» (p. 130 de «CATTIAUX UN ART MAGIQUE», ed. Philomène Alchimie, Lanmeur-França). Des del primer moment, el visitant es troba amb peces de Chagall, Charmy, Derain, Dufy, Matisse, Modigliani, Picasso, Rivera, Toulouse-Lautrec, Valadon i molts altres, que s'integren en un recorregut esplèndid i extraordinàriament acolorit. És, sens dubte, un gran èxit. L’exposició romandrà oberta fins al 26 de gener de 2026. Recomanem als visitants reservar les entrades en línia, ja que s’esgoten amb rapidesa i, sense reserva prèvia, és habitual trobar-se amb cues interminables per acabar descobrint que ja no en queden. No oblideu demanar l’audioguia, que inclou una nota sobre Cattiaux (núm. 226) amb la referència explícita a la seva obra mestra «El Missatge Retrobat». Tampoc deixeu de visitar la botiga, on «El Missatge Retrobat» i «Cattiaux, un Art Magique» ocupen un lloc destacat al costat del catàleg de l’exposició. ».
« Berthe Weill s’est engagée dès le commencement du siècle dans le soutien aux artistes sous le mot d’ordre de « Place aux jeunes » qui figure sur sa carte publicitaire. De Picasso – qu’elle contribue à vendre avant même l’ouverture de sa galerie – à Modigliani – dont elle organise la seule exposition personnelle de son vivant en 1917 –, elle prend part à la reconnaissance du fauvisme en présentant régulièrement des expositions du groupe d’élèves de Gustave Moreau réunis autour de Matisse.
Elle s’engage, un peu plus tard, auprès des cubistes et des artistes de l’École de Paris dans des batailles pour l’art, pour l’éclosion de ses nouvelles formes, mais aussi contre le conservatisme et la xénophobie. Malgré les vicissitudes, son intérêt pour les jeunes artistes n’a jamais failli et c’est ainsi qu’*elle a défendu farouchement des figures très différentes, dont certaines n’appartenant à aucun courant précis, et leur a donné une chance en organisant une ou plusieurs expositions, comme ce fut le cas pour Louis Cattiaux ».
– Berthe Weill. Galeriste d’avant-garde, Musée de l’Orangerie
Nota d’àudio de l’audioguia — núm. 226.
La nota correspon al quadre de Louis Cattiaux «La Verge atenta o La Verge de l’estrella», presentat a l’exposició «Berthe Weill, galeriste d’avant-garde», que té lloc al «Musée de l’Orangerie» de París del 8 d’octubre de 2025 al 26 de gener de 2026. Aquesta pintura va ser exposada originalment el 1939 a la galeria de Berthe Weill, situada al carrer Saint-Dominique de París.
L’obra de Louis Cattiaux, artista autodidacte, és l’expressió d’un esperit místic i contemplatiu. A «La Verge atenta», les figures apareixen simplificades i gairebé escultòriques, com si provinguessin d’un altre temps. La matèria pictòrica és inconfusible: Cattiaux treballa el volum mitjançant petites pinzellades o tocs de color. Cada element té un valor simbòlic —l’estrella sobre la terra, el cor obert de la Verge— i constitueix una invitació a la meditació i a la recerca espiritual.
Actiu durant el període d’entreguerres, Cattiaux es va decantar del surrealisme per crear el seu propi moviment, el «Transhilisme», que pretenia transcendir les aparences materials per accedir a una veritat oculta.
Poeta i alquimista, avui dia és potser més conegut per la seva obra literària «El Missatge Retrobat», autèntica clau del seu univers. Aquesta recerca tan singular va seduir Berthe Weill, que el convidava a les seves vetllades literàries i li va dedicar una exposició personal entre 1936 i 1939, arribant a penjar les seves obres al costat de les de Cézanne i Picasso. Tanmateix, «aquest art tan personal no va ser comprès», segons recordava la premsa de l’època (Berthe Weill).
El 1939, el diari Marianne escrivia sobre l’exposició a la galeria Berthe Weill:
«La integritat i honradesa de la seva pintura, la seva actitud franca i desproveïda de servilisme, no van agradar als crítics de l’època, i el silenci va acollir massa sovint les manifestacions d’aquest pintor que, tanmateix, mereix un altre tractament».
