« Hem tingut el plaer de visitar l’exposició «Berthe Weill, galeriste d’avant-garde» al «Musée de l’Orangerie» de París, i és absolutament magnífica. La recomanem vivament a tots els amants de la pintura de començaments del segle XX. La expo concedeix un lloc destacat a l’obra de Cattiaux titulada «La Verge atenta o La Verge de l’estrella» (p. 130 de «CATTIAUX UN ART MAGIQUE», ed. Philomène Alchimie, Lanmeur-França). Des del primer moment, el visitant es troba amb peces de Chagall, Charmy, Derain, Dufy, Matisse, Modigliani, Picasso, Rivera, Toulouse-Lautrec, Valadon i molts altres, que s'integren en un recorregut esplèndid i extraordinàriament acolorit. És, sens dubte, un gran èxit. L’exposició romandrà oberta fins al 26 de gener de 2026. Recomanem als visitants reservar les entrades en línia, ja que s’esgoten amb rapidesa i, sense reserva prèvia, és habitual trobar-se amb cues interminables per acabar descobrint que ja no en queden. No oblideu demanar l’audioguia, que inclou una nota sobre Cattiaux (núm. 226) amb la referència explícita a la seva obra mestra «El Missatge Retrobat». Tampoc deixeu de visitar la botiga, on «El Missatge Retrobat» i «Cattiaux, un Art Magique» ocupen un lloc destacat al costat del catàleg de l’exposició. ».
El Museu de l’Orangerie publica a la seva web:
«Berthe Weill es va comprometre, ja a començaments de segle, a donar suport als artistes sota el lema “Pas als joves”, que figura a la seva targeta publicitària. Des de Picasso fins a Modigliani, va participar en el reconeixement del fauvisme presentant regularment exposicions del grup d’alumnes de Gustave Moreau reunits al voltant de Matisse.
Més endavant s’implica amb els cubistes i amb els artistes de l’Escola de París en batalles per l’art, per l’eclosió de les seves noves formes, però també contra el conservadorisme i la xenofòbia. Malgrat les vicissituds, el seu interès pels joves artistes mai no va defallir, i així va defensar aferrissadament figures molt diverses, algunes de les quals no pertanyien a cap corrent concret, i els va donar una oportunitat organitzant una o diverses exposicions».
Tal va ésser el cas de Louis Cattiaux.
– Berthe Weill. Galerista de vanguardia, Museu de l’Orangerie
Nota d’àudio de l’audioguia — núm. 226.
La nota correspon al quadre de Louis Cattiaux «La Verge atenta o La Verge de l’estrella», presentat a l’exposició «Berthe Weill, galeriste d’avant-garde», que té lloc al «Musée de l’Orangerie» de París del 8 d’octubre de 2025 al 26 de gener de 2026. Aquesta pintura va ser exposada originalment el 1939 a la galeria de Berthe Weill, situada al carrer Saint-Dominique de París.
L’obra de Louis Cattiaux, artista autodidacte, és l’expressió d’un esperit místic i contemplatiu. A «La Verge atenta», les figures apareixen simplificades i gairebé escultòriques, com si provinguessin d’un altre temps. La matèria pictòrica és inconfusible: Cattiaux treballa el volum mitjançant petites pinzellades o tocs de color. Cada element té un valor simbòlic —l’estrella sobre la terra, el cor obert de la Verge— i constitueix una invitació a la meditació i a la recerca espiritual.
Actiu durant el període d’entreguerres, Cattiaux es va decantar del surrealisme per crear el seu propi moviment, el «Transhilisme», que pretenia transcendir les aparences materials per accedir a una veritat oculta.
Poeta i alquimista, avui dia és potser més conegut per la seva obra literària «El Missatge Retrobat», autèntica clau del seu univers. Aquesta recerca tan singular va seduir Berthe Weill, que el convidava a les seves vetllades literàries i li va dedicar una exposició personal entre 1936 i 1939, arribant a penjar les seves obres al costat de les de Cézanne i Picasso. Tanmateix, «aquest art tan personal no va ser comprès», segons recordava la premsa de l’època (Berthe Weill).
El 1939, el diari Marianne escrivia sobre l’exposició a la galeria Berthe Weill:
«La integritat i honradesa de la seva pintura, la seva actitud franca i desproveïda de servilisme, no van agradar als crítics de l’època, i el silenci va acollir massa sovint les manifestacions d’aquest pintor que, tanmateix, mereix un altre tractament».
