1904 - 1953
1904
– El 17 d’agost a les 5:55 del matí, neix a Valenciennes Louis-Ghislain Cattiaux, el més petit de quatre germans, en una família del Nord-Pas-de-Calais. El seu pare, Étienne Cattiaux, pintor de carruatges, va néixer el 21 de febrer de 1851 a Cambrai. Es va casar amb Palmire Séraphine Fiévet (nascuda el 19 de desembre de 1866) el 13 de desembre de 1884 a Valenciennes. D’aquesta unió van néixer Étienne (1884 – 1959), Marguerite (1888 – 1973), Marie-Germaine (1894 – 1960) i Louis (1904 – 1953). El seu pare va morir el 26 d’abril de 1926 a l’edat de 75 anys, quan Louis tenia 22 anys. La seva mare va morir el 27 de juny de 1919, quan ell tenia 15 anys. Va ser criat principalment per la seva germana Marguerite, 16 anys més gran que ell, amb qui va mantenir una estreta relació fins al final de la seva vida.
1914
– Als deu anys, és evacuat a la regió de París amb la seva germana Marguerite i ingressa al internat de Hanley, del que en té record detestable:
És el record més horrible de la meva infància, aquests internats … les injustícies i els sofriments soferts durant la infància marquen profundament els homes i cadascú reacciona segons el seu temperament, però tots romanen a flor de pell davant el sol record de la maldat gratuïta de certs educadors (cf. Correspondencia de Louis Cattiaux con James Chauvet, Gaston Chaissac y Serge Lebbal, «La Puerta», Arola Editors, 2018, p. 70.)
1922
– Als divuit anys, entra a l’escola d’Arts i Oficis, però es veu obligat a deixar els seus estudis i anar a la caserna per dur a terme les seves obligacions militars. Després, va ser enviat a Renània a Ruttenscheid per a l’ocupació francesa, on es va allistar per un període de 4 anys. Posteriorment, va obtenir el certificat de mestre mecànic.
1928
– Coneix a Henriette Péré a Le Mée, a Seine-et-Marne.
– Es comprometen, però la distància els separarà durant uns mesos, perquè coses de la vida el porten a marxar a Dahomey, on treballarà en una empresa comercial. Continua dibuixant i porta a França una sèrie de pintures i aquarel·les.
1929
– Al seu retorn a França, es contractat per una companyia d’assegurances per fer prospecció comercial i guanyar contractes. Encoratjat per Henriette Péré, es dedica cada vegada més a la pintura i va freqüentant els cercles literaris i artístics de l’avantguarda parisenca. Pinta «Les Fables de la Fontaine» per a la seva germana Marguerite.
– Totalment autodidacta, Cattiaux va desenvolupar una tècnica de pintura molt personal, amb espátula, que requeria molt de temps. Amb aquesta tècnica, la pintura es converteix en matèria. Pintar amb espátula requereix una visió més sintètica de l’obra i suggerir en lloc de representar amb precisió. Courbet sovint es considera el pioner d’aquesta tècnica, però sembla que aquest procés es remunta a Tizià, segons informa Vasari.
1932
– Louis Cattiaux i Henriette Péré escullen domicili a la planta baixa del número 3 de la rue Casimir Périer al 7è districte de París, on creen una galeria d’art anomenada Gravitations, en honor a l’antologia poètica del seu amic Jules Supervielle, publicada el 1925 i de la qual prenen el nom.
Aquest personatge insòlit, nascut a Valenciennes el 1904, vivia a París, al cor del Barri Llatí, amb la seva dona Henriette i el seu gat Poupinet, un persa magnífic, a qui sovint acariciava anomenant-lo amb humor: «El meu Jesuset gros!» Podem entendre aquest nom, que és una mica irreverent, si recordem que el gat és l’emblema de la Paraula del nostre Mestre Hermes, perquè diu Miau, les quatre vocals del Nom Diví; és IAKHOU per als antics egipcis, o HELOUIA qui, segons Louis Cattiaux, és el veritable autor del Missatge Retrobat, la seva obra principal (Charles d’Hooghvorst, «Le Verbe perdu et retrouvé» conferència pronunciada al «Col·loque E. Canseliet» que va tenir lloc a la Sorbona els dies 4 i 5 de desembre de 1999, publicada a la revista «L’alchimie», Arcadis ed., n° 6, Gener – març 2001).
1933
– Publica a l’editorial Sagesse una sèrie de deu xilografies per il·lustrar la col·lecció de poemes Ariston del seu amic André Guilliot, que va prendre com a segon testimoni principal del seu matrimoni civil, el 1935.
1934
– Signa el Manifest del Transhilisme conjuntament amb els pintors Jean Lafon, Pierre Ino, Erik Olson, Jean Marembert, René Paresce, Lucien Coutaud, l’escultor Étienne Beothy i amb el suport dels poetes Jules Supervielle, Fernand Marc i Louis de Gonzague Frick, amb els quals va ser molt proper.
– Cattiaux exposa al Salon des Indépendants et des Surindépendants, «La Belle Ferronnière»: El que caracteritzava el Salon des Surindépendants, que tenia com a lema «Independència i disciplina», era que la gran majoria de les pintures i escultures exposades eren obres d’imaginació. El fet que els Surindépendants reservessin un lloc als surrealistes aquell any indica la tendència d’un grup que no dubta a escapar per tots els mitjans dels camins i els senders trillats. Neoimpressionistes, neocubistes, neofauves, expressionistes, efusionistes (per utilitzar la paraula utilitzada amb un somriure per Mendès France, president del grup i un dels seus millors pintors), musicalistes potser, fantasiosos en tot cas sens dubte, els expositors del Salon des Surindépendants són gairebé tots visionaris (cf. Gabriel-Joseph Gros «Les surindépendants», al diari Beaux-Arts, 3 de novembre de 1933, p. 3.).
1935
– El vint-i-tres d’abril de mil nou-cents trenta-cinc, a dos quarts d’onze, davant el tinent d’alcalde del districte set, Louis-Ghislain Cattiaux, artista pintor, nascut a Valenciennes el 17.08.1904, domiciliat a París, 3 rue Casimir Périer, i Henriette Alberte Péré, directora de galeria, nascuda a Manciet (Gers) el 09.08.1904, trenta anys, domiciliada a París, 3 rue Casimir Périer, compareixen i declaren, un darrere l’altre que volen prendre’s l’un a l’altre com a marit i muller.
– En aquesta època, Louis Cattiaux abandona la pintura amb espátula i pinta «La Fuite en Égypte». Ell resta preocupat per la tècnica pictòrica i va a consultar Raoul Dufy sobre els mèdiums desenvolupats per Jacques Maroger.
– Poc després, la galeria Gravitations deixa d’existir, però els Cattiaux van continuar vivint allà, i celebrant-hi exposicions privades.
1936
– Exposició a la Galerie de Berthe Weill (anomenada «La petita galerista dels grans artistes»), a París, de dibuixos i aquarel·les d’una quarantena d’artistes (tres generacions) del dissabte 12 de desembre de 1936 al 10 de gener de 1937: Cézanne, Lautrec, Pascin, Od. Redon, Makowski, Renoir, Fernand Siméon, Zak, Barat-Levraux, Cl. Bertrand, G. Bouche, G. Capon, Cattiaux, Chagall, Charmy, Chirico, Dagoussia, Derain, Despiau, Dufresne, Raoul Dufy, Eisenschitz, Floch, O. des Garets, Gimmi, Hecht, Hermine-David, Kars, Kayser, Mme Laurencin, Lhote, Maillol, Vergé-Sarrat, Welsch, Matisse, Mercedes-Legrand, Peronne, Picasso, Rouault, Savin, M.-L. Siméon, Simon-Lévy, Francis Smith, Alice Thévin, Utrillo, Valadon. (Cf. Marianne Le Morvan: www.bertheweill.fr/expositions).
– Un període d’introspecció es reafirma, i a les inquietuds tècniques pictòriques s’hi afegeix una orientació cap a l’Alquímia i la recerca de l’absolut, que renovarà els temes de les seves obres.
1938
– Ja ha redactat una part del Message Égaré (Missatge extraviat) que més tard va ser saquejat per les hordes de civils francesos que fugien el 1940 a Douchy (Loiret). Reprendrà l’escriptura de l’obra sota el títol de Le Message Retrouvé.
– A la galeria Berthe Weill, famosa galerista d’avantguarda, l’exposició dels membres de l’antic grup «Gravitacions» té un gran interès. Hi exposa diverses vegades: per segona vegada del 2 al 30 de desembre de 1938 al costat de Pierre Ino, Jean Lafon, Gio Colucci, en grup:
Cattiaux, mentre continuava amb gran èxit la seva investigació sobre la matèria, es va submergir en les profunditats de les fonts de l’esperit i del coneixement per tal de produir hàbils transmutacions acolorides i vives (Gaston Diehl, a «Tribune des Jeunes – Peintres», a Marianne, 14 de desembre de 1938, p. 19.).
1939
– Exposició «Confrontations» al febrer, de nou a la Galerie Berthe Weill, aquesta vegada al costat de: Derain, Dufy, Matisse, Picasso, Rouault, Utrillo, Vlaminck, Ino, Lafon, Colucci (Marianne Le Morvan, ibidem).
– Exposició de pintures i escultures de l’eclèctic grup a la galeria Berthe Weill, a partir del 20 d’abril, conjuntament amb Jankel Adler, Beothy, Cattiaux, Colucci, Freundlick, Gonzalès, Pierre Ino, Kosnick, Lafon, Martyn, Metzinger, Péronne, Reth, Smith, Survage (ibidem).
– L’exposició del 15 al 30 de juny, també a la galeria Berthe Weill, del mateix any, li està dedicada íntegrament (ibidem).
– Cattiaux va ser mobilitzat per a la «drôle de guerre» (falsa guerra): referent al dia de la seva mobilització va escriure nou anys després a R. Guénon, l’11 de desembre de 1949:
Estava desesperat el dia de la mobilització general, pensant que probablement anava a una mort estúpida abans de poder completar la meva recerca aquí a la terra i que hauria de començar de nou, i vaig pensar també en els perills, els dolors que afortunadament havia superat amb l’ajuda de Déu, capficat a la meva habitació principal com un lleó engabiat mentre pensava en les meves possibilitats d’escapar, quan vaig obrir mecànicament la meva Bíblia que estava sobre la taula i vaig llegir això, a on es va obrir a l’atzar: «Ni que en caiguin vora teu un miler o deu mil al teu costat, a tu res no et tocarà. Només obrir els ulls, veuràs, etc.» (Salm 91). Vaig deixar el llibre sense ni tan sols adonar-me de l’enormitat de la resposta i vaig caminar per l’habitació diverses vegades més, com si estigués atordit, després, despertant-me, per dir-ho així, vaig cridar a la meva dona i li vaig mostrar la cosa per tenir la prova que no estava somiant despert i que la resposta inaudita era realment allà davant dels meus ulls. Vaig transcriure aquest verset dels salms a la primera pàgina de l’Alcorà de Garnier que estava llegint en aquell moment, i el vaig posar a la bossa i vaig marxar sense girar el cap cap al meu destí, tranquil·litzat i ple de fe en la meva estrella, el que significava que no vaig intentar evitar ser designat per formar part d’un batalló de tancs pesants que posteriorment es va enfrontar davant de Sedan i va ser destruït després de 24 dies de batalla. sense que jo hagués vist ni rebut res, mentre que altres que es creien molt intel·ligents per haver-se amagat en dipòsits a Bretanya, van ser fets presoners i fets captius on molts van morir de disenteria i altres malalties. El curiós és que no em van atrapar a la línia de batalla mentre els estaven a la reraguardia, van ser capturats! (Correspondencia completa entre Louis Cattiaux y René Guénon, Obelisco, 2013, p. 83).
1941
– Cattiaux aprofita els anys d’ocupació per freqüentar les biblioteques de París per copiar en quaderns molts textos alquímics, que no es podien trobar en aquell moment:
Durant l’ocupació, menjava una poma per àpat. Però vaig passar tot el meu temps a la Biblioteca de París, que conté els secrets de l’esoterisme i l’art medieval. Literalment em vaig alimentar de l’esperit dels creients capdavanters i dels escrupolosament artistes.
Cattiaux va treure d’aquests estudis un tractat sobre la ciència pictòrica dels segles XIV i XV. Seguidament, el material d’un llibre de màximes (Le Message Retrouvé) que va anar afinant fins a la vigília de la seva mort sobtada. Finalment, aclariments sobre l’esoterisme cristià ( cf. Adolphe de Falgairolle, «Cattiaux, peintre et mystique» a L’information artistique, n° 7, gener de 1954, pp. 35 i 36).
Li explica al seu amic Chaissac:
– Cattiaux esmenta els seus descobriments pictòrics en una revista artística:
Havent tingut la curiositat d’interessar-me per la pràctica de les antigues tècniques de la pintura a l’oli i havent aconseguit alguns modests treballs en aquest camp i també algunes petites pintures, no se m’ha acudit, des de 1935, treure patents ni fundar una marca de pintura, ni obrir botigues, ni sobretot «envilir» profanament els antics per tal de promocionar millor el meu petit invent. Al contrari, estant deutor del meu descobriment a l’obra dels meus predecessors, només puc lloar-los i agrair-los en el meu cor, i només puc imitar la seva prudència -és a dir, esperar molts anys- per conèixer el valor d’aquesta restitució en la qual la cacoquímica moderna no té res a veure, perquè els mitjans són senzills i qualsevol pot implementar-los sense laboratoris complicats, sense especialitats indispensables i sense proveïdors obligatoris (1 de desembre de 1950).
– Pinta «La belle au bois dormant ou l’alchimie reposant».
1942
– Participa en el Salon des Tuileries i en l’exposició Les étapes du Nouvel Art contemporain organitzada per Gaston Diehl, a la Galerie Berri-Raspail:
Posseït per un profund turment metafísic, no deixa de qüestionar les seves visions amb passió per extreure’n el contingut analític i plàstic. Servit per una bella matèria que va descobrir fa uns anys, no dubta a plantejar el problema de l’home i del món amb una força persuasiva particularment expressiva. I el seu llenguatge simbòlic de senzillesa harmònica forma part d’una unitat serena de rica màgia (Gaston Diehl, «Sous le signe de l’Esprit» a Les étapes du nouveau Art Contemporain, 1942).
1943
– Participa en l’exposició Le rêve et l’imagination dans l’Art organitzada per Gaston Diehl a la mateixa galeria. Pinta dues versions de «L’Homme». Fa una estada a Valenciennes.
1944
– Pinta el «Retrat pel Mesage Retrouvé» i manté correspondència amb Lanza del Vasto, el retrat del qual va pintar després de l’estada d’aquest a l’Índia amb Gandhi.
1945
– Els poemes del Fainéant es publiquen a Valenciennes. Aquest any està marcat per una evolució cap a una forma cada vegada més lliure de pintar, Cattiaux vol treballar sobretot en la seva recerca hermètica.
– Coneix a James Chauvet (1885 – 1955) amb qui mantindrà durant diversos anys intercanvis epistolaris sobre temes filosòfics (Cf. Correspondencia de Louis Cattiaux con James Chauvet, Gaston Chaissac y Serge Lebbal, op. cit., pp. 9 a 63). Va ser per consell d’aquest últim que Cattiaux va enviar Le Message Retrouvé a R. Guénon, i que indirectament va suscitar la redacció d’una resenya d’aquest últim el 1948 a la premsa. Cattiaux i Chauvet van col·laborar junts en la revista de Théophile Briant, «Le Goéland», especialment per a l’escriptura d’un bell homenatge a Guénon, el 1951.
1946
– Acaba d’escriure el seu assaig sobre la pintura, que titula: Física i metafísica de la pintura, que Jean Cuttat de les Éditions des Portes de France està a punt de publicar. Aquesta edició finalment no veurà la llum en vida seva. De fet, uns anys més tard, referent a aquest el tema d’aquest assaig, Adolphe de Falgairolle va escriure aquest article en un diari:
– Exposa a Valenciennes al Salon du Hainaut.
– La primera edició dels primers 12 capítols del Message Retrouvé és publicada a París a càrrec de l’autor. La publicació d’aquesta obra li valen a Cattiaux moltes amistats noves i una correspondència molt activa amb un gran nombre de personalitats.
– Es fa amic de Gaston (1910 – 1964) i Camille Chaissac, amb qui intercanvia diverses cartes entre 1946 i 1953. Ells es troben al Salon des Indépendants.
1947 – 1948
– Exposa a Valenciennes al Saló organitzat per l’Associació d’Antics Alumnes de les Escoles Acadèmiques i del Conservatori.
– Entra en contacte amb René Guénon (1886 – 1951), corresponsal actiu, qui el mateix any, 1948, publica una elogiosa nota de premsa sobre Le Message Retrouvé, al número 270 de la Revue Les Études Traditionnelles, creada per Guénon i publicada a París per Chacornac. En la seva ressenya, Guénon qualifica l’obra de Cattiaux d’hermètica.
– Es fa amic de l’escriptor Jean Rousselot.
– Organitza una exposició privada a Valenciennes, a la galeria d’art instal·lada per la seva germana, Place de la République,2.
– A finals de 1948, Emmanuel (1914 – 1999) i Charles d’Hooghvorst (1924 – 2004) entren en contacte amb l’autor del Message Retrouvé, a conseqüència de la resenya de Guénon. Cattiaux construeix amb ells i tota la seva família una sòlida amistat, de la qual l’intensa correspondència n’és el testimon (cf. Florilegio epistolar de Louis Cattiaux, Arola Editors, Tarragona 1999).
La relació entre Cattiaux i els d’Hooghvorst va ser de curta durada, però d’una intensitat excepcional. Va durar una mica més de quatre anys, fins que el pintor i poeta, l’estiu de 1953, va abandonar sobtadament aquest món. Va marxar, però sense abandonar els seus nous amics: els va llegar no només Le Message Retrouvé, sinó també l’esperit que n’era la clau.
Després d’aquesta trobada, els dos germans van dedicar la seva vida a difondre l’ensenyament de Cattiaux: «Simplement hem volgut donar testimoni del que hem llegit i escoltat» (cf. Raimon Arola, «Creer lo increíble o lo antiguo y lo nuevoen la historia de las religiones», Arola Editors, 2006)
Els dos germans es fan càrrec de la primera edició completa dels 40 capítols del Message Retrouvé a Denoël el 1956 i de donar a conèixer la seva obra a Bèlgica, França i Espanya.
– Serge Lebbal (1931 – 1955) descobreix la primera edició del Message Retrouvé en una biblioteca i es dirigeix a casa de l’autor. D’aquesta trobada va néixer una profunda amistat. Fill d’un emigrant algerià, Serge Lebbal era una mica com el fill que Louis Cattiaux mai va tenir. Aquest últim el va instruir, li va inculcar l’amor pels llibres, pels antics tractats d’alquímia, que Lebbal trobava després amb una facilitat desconcertant per al seu amic: li agradava presentar-se com el «Llibreter del Rei». Apareix a la vida de Cattiaux com a estrella fugaç. Va mantenir correspondència amb ell setmanalment durant el curt període de 1952 a 1953 (Cf. Correspondencia de Louis Cattiaux con James Chauvet, Gaston Chaissac y Serge Lebbal, op. cit., pp. 91 a 106). Deixa aquest món als 24 anys l’octubre de 1955.
1950
– Envia al Salon d’Automne: «Maria Paritura» i «Les trois nuits de l’Être». Aquestes dues obres, tot i que acceptades pel jurat i llistades al catàleg, no seran exposades. Cattiaux se sent molt dolgut. En una circular àmpliament difosa, va protestar contra l’ocultació d’algunes obres del Salon d’Automne. Aquest error seria atribuïble als guàrdies que simplement no haurien tret del dipòsit aquestes obres en el moment de la col·locació.
1953
– Al maig, viatja a Catalunya i s’allotja a Santa Fe del Montseny amb Emmanuel d’Hooghvorst i la seva dona. Es queixa de dolor per una malaltia estomacal que pateix des dels 25 anys.
– Al juny escriu els últims versos del Message Retrouvé.
– El 13 de juliol, és traslladat a l’hospital enmig de la nit per a una operació d’emergència, la seva vida estava en perill. Mor a l’hospital de Suresnes, tres dies després, el 16 de juliol a les vuit, envoltat de la seva dona Henriette i el seu amic Charles d’Hooghvorst.
